El carbassó és una hortalissa de la família de les Cucurbitàcies. Fruites com la síndria i el meló pertanyen a aquesta mateixa família, juntament amb hortalisses tan comunes com el cogombre o la carbassa.
És una hortalissa de forma, generalment, allargada, encara que en alguna varietat es presenta amb forma esfèrica. Té una escorça ferma i de color variable ja que pot ser groga, verd clar i fosc gairebé negre. La polpa sempre és blanca, amb algunes llavors, i la seva textura és suau. El sabor és lleugerament amarg però amb cert toc dolç. El carbassó, en menjar-lo, resulta molt melós.
És fàcil de conrear en un hort i creix ràpidament. Es tracta d'una hortalissa dels mesos estivals encara que pot adquirir-se durant tot l'any. La seva millor temportada és des del mes de juliol al mes de setembre, és quan resulta més saborosa.
Al comprar-los han d'estar ferms i compactes sense taques ni zones toves o colpejades. Es pot conservar al frigorífic on es mantindrà en bones condicions durant, almenys, dues setmanes.
És possible conservar-lo congelat tot i que haurà de ser escaldat prèviament en aigua bullint durant 3 o 5 minuts.
El carbassó té la seva importància en la cuina ja que és pot consumir de moltes maneres diferents. Es pot menjar bullit, fregit, arrebossat, acompanyat d'altres verdures formant una samfaina, farcit o a la brasa. També es fan cremes de carbassó i truites.
El seu origen no es coneix amb exactitud, però hi ha proves que aquesta hortalissa era conreada ja pels egipcis i més tard pels grecs i els romans.
De tota manera, van ser els àrabs els que van estendre el seu cultiu a les altres zones mediterrànies pel que durant l'Edat Mitja es va convertir en un aliment de consum habitual.
En l'actualitat, el seu consum està molt estès a tots els països de la Mediterrània, així com a Holanda i Amèrica del Nord. Marroc, Itàlia i Espanya són els principals països productors.

VARIETATS
Els carbassons es poden classificar en dos grups en funció del seu color:
Carbassó tipus fosc: el seu color és verd o negre i la seva forma cilíndrica. Inclou diferents classes de carbassó: Sofia: de color verd mig, y Samara: de color negre brillant.
Carbassó tipus clar: els fruits són de color gris o gris verdós. Dins d'aquesta varietat també hi ha diferents tipus: Grison: varietat de carbassó verd clar amb punts grisos, y Clarita: varietat de color verd molt clar.
Existeix també un tipus de carbassó anomenat "minicalabacín", si bé no es pot considerar com una varietat més perquè es tracta d'un carbassó de collita molt primerenca.

PROPIETATS NUTRICIONALS
El carbassó pertany a la mateixa espècie que la carabassa. No obstant això, presenta propietats nutritives pròpies. El seu principal component és l'aigua, seguit dels hidrats de carboni i petites quantitats de greix i proteïnes. Tot això, unit a la seva aportació moderada de fibra, converteix el carbassó en un aliment de baixa aportació calòrica, idoni per incloure en la dieta de persones amb excés de pes.
En relació amb el seu contingut vitamínic, destaca la presència discreta de folats, seguit de la vitamina C. També conté vitamines del grup B com B1, B2 i B6, però en menors quantitats. La carbassa es caracteritza pel seu alt contingut en beta-carotens (provitamina A), cosa que no passa amb el carbassó.
Els folats intervenen en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi del material genètic i en la formació d'anticossos del sistema immunològic.
La vitamina C té una acció antioxidant, intervé en la formació de col·lagen, ossos, dents i glòbuls vermells, a més d'afavorir l'absorció del ferro dels aliments i augmentar la resistència enfront de les infeccions.
Pel que fa al seu contingut en minerals, el carbassó és una bona font de potassi, a més de presentar petites quantitats de magnesi, fòsfor i ferro.
El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal. A més, actua en l'equilibri aquós dins i fora de la cèl·lula. El magnesi juga un paper important en la formació d'ossos i dents, es relaciona amb el funcionament de l'intestí, nervis i músculs, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant.
El carbassó presenta una petita quantitat de ferro, però aquest mineral quasi no s'assimila al nostre cos en comparació amb el ferro procedent dels aliments d'origen animal.
Aquesta hortalissa conté a més unes substàncies anomenades mucílags que són un tipus de fibra que suavitza i desinflama les mucoses de l'aparell digestiu.